SIS CLAUS PER UNA BONA INTEGRACIÓ DE LES TIC ALS CENTRES EDUCATIUS

Aquí us deixo una presententació molt interessant sobre el perquè de les TIC a l'aula i quines són les claus i recursos que un docent ha de tenir en compte a l'hora d'aplicar-les a la seva aula. 

http://www.dim.pangea.org/libro1/clavesparaintegrarlastic_p21.pdf

Marques P. (2007). 6 claves para una buena integración de las TIC en los centros docentes. UAB. recuperat 31 maig 2012, des d http://www.dim.pangea.org/libro1/clavesparaintegrarlastic_p21.pdf

CÀMERA MÒBIL: 45 MANERES DE FER-LA SERVIR A L'AULA.

En el bloc del CEDEC hi trobem una presentació que ens dóna idees sobre com emprar les càmeres dels mòbils a l’aula. A més ho exemplifiquen amb experiències educatives. En aquesta presentació s’explica com emprar aquest dispositiu, així com l’ordinador o altres, en el dia a dia de la feina dels alumnes. Aquí us la adjunto perquè la visualitzeu.

Fernández A.M (2012). 45 ideas para usar las cámaras de  vídeo de los móviles en el  aula.  CEDEC. recuperat 31 maig 2012, des d http://cedec.ite.educacion.es/index.php/es/kubyx/2012/02/13/56-45-ideas-para-usar-las-camaras-de-video-de-los-moviles-en-el-aula

CODIS QR: 12 IDEES PER A FER DEL MÒBIL UNA EINA DIDÀCTICA

En el bloc del CEDEC hi podem trobar una interessant presentació que, a més de fer-nos una detallada explicació de què són els codis QR, quin contingut digital hi podem incloure, o com crear-los, ens dóna i exemplifica distintes idees d'utilització dels codis QR a l'aula. Tot i ser un article publicat l'any 2003, algunes de les diferents propostes didàctiques que esmenta són o poden ser encara innovadores en l'actualitat. Així mateix, són molt originals i ens poden conduir a extreure'n de pròpies.

Llegiu el següent codi QR per tal de visualitzar un exemple d'utilització a l'escola.

Pereira, M.A. (2003). Códigos Qr: 12 ideas para hacer del móvil una herramienta didáctica. CEDEC. recuperat 29 maig 2012, des de http://cedec.ite.educacion.es/index.php/es/kubyx/2012/05/03/65-codigos-qr-12-ideas-para-hacer-del-movil-una-herramienta-didactica

EDUWIKI

L’Eduwiki és una wiki per a l’alumnat dels 6 als 16 anys. Es tracta d’un espai col·laboratiu, on participen moltes persones des de diferents centres educatius d’arreu de Catalunya, en català i seguint uns principis normatius.

Els més petits poden començar per la Primerawiki, mentre que els joves tenen l’espai Wikijove.

La mascota de l’Eduwiki és la gata Wiki, i ella guia als alumnes a l’hora de com fer noves entrades, editar textos ja existents,...

En definitiva, l'Eduwiki és una eina que permet integrar les TAC (Tecnologies per l'Aprenentatge i el Coneixement) en el currículum i compartir les activitats de cada centre per tal d'aprendre mútuament.

M'ha semblat molt interessant ja que l'objectiu principal és crear coneixement compartit tan pels alumnes de primària, com pels de secundària.

Us deixo una pauta per si voleu saber-ne més coses.

RECERCA AULA 2.0.: LES TECNOLOGIES A L'AULA MILLOREN L'APRENENTATGE PERÒ REQUEREIXEN UN NOU SISTEMA D'AVALUACIÓ

L’article “Recerca aula 2.0. : Les tecnologies a l’aula milloren l’aprenentatge però requereixen un nou sistema d’avaluació” ens parla d’un estudi dirigit per Pere Marquès en el qual queda reflectit que l’aplicació de les tecnologies a l’aula millora l’aprenentatge dels alumnes i la seva motivació. Tanmateix, a causa del sistema d’avaluació vigent, no es percep en les notes. Per tant, segons aquesta recerca, totes les competències adquirides a través dels nous mitjans i que són tant importants en la societat actual no queden contemplades en l’avaluació, i, en conseqüència als resultats finals. És per aquesta disfunció del sistema educatiu que el grup de recerca DIM-UAB aposta per un enfocament bimodal del currículum. 

La investigació AULA 2.0. portada a terme durant el període comprès entre els anys 2009 i 2011, en el qual han participat un gran nombre de centres, professors i alumnes, posa de manifest els millors models d’ús didàctic d’aquestes aules. D’una banda, l'ús de la pissarra digital interactiva (PDI) per exposicions magistrals per part dels docents, realització i correcció conjunta d’exercicis, cerca a Internet, i presentació de treballs i/o materials realitzats i cercats pels alumnes. Cal destacar, en alguns casos, l’assumpció del rol de docent per part dels alumnes, així com també l’elaboració de material didàctic. 

D’altra banda, destaca l’ús dels netbooks. Els alumnes els fan servir per realitzar treballs, cercar informació, fer consultes a altres companys, fer exercicis autocorrectius i no autocorrectius, dur a terme webquests i crear materials... Aquests també són molt usats pel col·lectiu docent. 

Associat a l’ús de la tecnologia a l’aula també se’n desprenen avantatges i inconvenients. Pel que fa als avantatges, la majoria de docents coincideixen que: 

· Faciliten l’ensenyament, l’aprenentatge i l’assoliment dels objectius educatius. 

· Permeten accedir a classe a multitud de recursos, compartir-los i contextualitzar més les activitats amb l’entorn dels estudiants. 

· Permeten augmentar l’atenció i la motivació dels estudiants i promoure més la seva implicació i participació. 

· Faciliten la realització d’activitats col·laboratives i en grup. 

· Proporcionen més oportunitats per investigar, desenvolupar la imaginació i la creativitat. 

· Faciliten la comprensió i l’adquisició de competències digitals. 

· Faciliten la renovació metodològica orientada a la innovació didàctica, la individualització, el tractament de la diversitat, una major interacció professor-alumnes i entre alumnes, les correccions col·lectives, i l’avaluació contínua. 

Entre els inconvenients, es posa de manifest que: 

· L’ús de la tecnologia exigeix dedicar més temps a la preparació de les classes. 

· Problemes de connexió a Internet. 

Una dada interessant és que la majoria dels professors i alumnes coincideixen que les activitats dutes a terme a les AULES 2.0. milloren els aprenentatges. No obstant, menys percentatge estan d’acord en què també han millorat les qualificacions acadèmiques. Segons Marquès (2012) els alumnes que reben models didàctics que empren les TIC milloren significativament les seves competències bàsiques. Aquest fet, en la majoria de casos, no s’aprecia a les qualificacions perquè els exàmens continuen essent bàsicament memorístics i, per tant, no contemplen aquestes competències. Per això, el grup DIM-UAB està experimentant un nou enfocament curricular, un currículum bimodal, que faciliti la reducció del fracàs escolar, sigui de fàcil aplicació en el context educatiu, i millori la formació dels estudiants adequant-se més als requeriments de la societat actual. 

Així, doncs, queda clarament exposat que l’ús de les noves tecnologies a les aules, per una banda, ens ofereix un ampli ventall de possibilitats, i, de l’altra, millora significativament els aprenentatges dels alumnes i l’adquisició tant de competències bàsiques com les digitals, que tant necessàries són en el context actual. El sistema educatiu té l’obligació d’adaptar-se i reformular-se, ja que del contrari correrà el risc de no complir amb les exigències de la societat i quedar obsolet. 

Marquès, P. (2012) RECERCA AULA 2.0. : Les tecnologies a l’aula milloren l’aprenentatge però requereixen un nou sistema d’avaluació. UAB divulga: Revista de divulgació científica. Recuperat 19 maig 2012, a http://www.uab.es/servlet/Satellitecid=1096481464166&pagename=UABDivulga%2FPage%2FTemplatePageDetallArticleInvestigar&param1=1331534041092

PROJECTES TELEMÀTICS ESCOLARS: TREBALL COOPERATIU I COMPETÈNCIES DIGITALS A L'APRENENTATGE

L’article “Proyectos telemáticos escolares: trabajo cooperativo y competencias digitales hacia el aprendizaje” ens parla d’una iniciativa que promou el Departament d’Innovació i la Societat del Coneixement de la Diputació Foral de Guipuzkoa, el qual va orientat a totes les etapes no universitàries. Com a objectius principals, aquesta iniciativa té: d’una banda, adquirir competències pel sentit de l’aprenentatge, i, de l’altra, promoure els valors de la cultura digital i l’alfabetització, tot adquirint les competències per desenvolupar-se en la societat del s.XXI. 

Fernández Olaskoaga (2011) ens parla dels projectes telemàtics, és a dir, projectes en els que diferents escoles es posen en contacte per dur a terme activitats de forma coordinada i mitjançant les TIC. Professors i alumnes es transformen en creadors i fan possible la realització del projecte. Així mateix, val a dir que la participació pot ser a nivell escolar, local, regional, nacional o estatal. Per tant, hi poden intervenir varis idiomes. 

Les principals característiques d’un projecte telemàtic són: 

1. Integració d’una o més àrees del currículum. 

2. Necessitat de fer ús de les TIC. 

3. Les activitats impliquen l’intercanvi personal, anàlisi i selecció d’informació, i resolució de problemes. 

4. Objectius d’acord amb una edat concreta, temporització, propòsit educatiu... 

5. Presència de coordinadors amb paper d’orientador i ajuda. 

6. La finalitat és mostrada a través d’un o varis productes concrets. 

A través d’aquests projectes el que es persegueix és el foment de la cultura emprenedora. L’article fa menció del projecte “Kosmodisea”, el qual a més de fomentar aquesta cultura també possibilita el desenvolupament de la cultura digital a les aules. Cal destacar que projectes com aquest sovint són de llarga durada. Per tant, han de tenir un caràcter necessàriament i clara interdisciplinari. Al mateix temps, han de ser projectes que siguin interessants amb esperit transformador, que desenvolupin la capacitat crítica a través de l’argumentació i la reflexió. 

Aquests projectes es duen a terme principalment a través de webquests, les quals permeten dur a terme un aprenentatge per descobriment guiat, significatiu i col·laboratiu. Consten de distintes fases en les que l’alumnat ha d’anar elaborant diferents productes en format multimèdia. 

En el desenvolupament del projecte es posen a la pràctica diferents eines com són programes d’edició d’imatge i vídeo, wikis, marcador social, foro... 

Aquesta metodologia té les següents repercussions beneficioses per a l’alumnat: 

1. Preparar a l’alumnat pel món laboral en el que el treball en equip és un requisit essencial. 

2. Augmentar la participació en la realització d’activitats emprant una metodologia que precisa que l’alumne sigui actiu i participatiu. 

3. Connectar problemes de la vida real amb l’aprenentatge a l’aula. 

4. Construir coneixement de forma col·laborativa. 

5. Millorar les habilitats i les competències de comunicació, recerca i tractament de la informació digital. 

6. Integrar les diferents disciplines. 

7. Adquirir nous hàbits i contribuir a la millora de l’escola i/o la comunitat. 

8. Augmentar l’autoestima de l’alumnat. 

Així, doncs, Fernández Olaskoaga (2011) ens presenta una metodologia de treball que pot resultar molt beneficiosa i aportar coses noves i rellevants a l’educació. Per tant, és una possibilitat a tenir en compte a l’hora d’engegar projectes en un futur.

Fernández Olaskoaga, L. (2011). Proyectos telemáticos escolares: trabajo cooperativo y competencias digitales hacia el aprendizaje. RELATEC: Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa. Vol.10 (2) , 11-19. Recuperat 17 maig 2012, a http://campusvirtual.unex.es/revistas/index.phpjournal=relatec&page=article&op=view&path%5B%5D=705&path%5B%5D=575

QUÈ ÉS LA REALITAT AUGMENTADA?

Per començar us deixo amb dos videos ben diferents però que tots dos parlen de realitat augmentada. El primer és un video impressionant de Nacional Geographic perquè pogueu veure què es pot fer amb aquesta nova tecnologia i a partir d'aquí, imagineu-vos les coses que podem portar a terme a l'educació.

                   

El segon, és una presentació de Raúl Reinoso que està penjada a la pàgina web de Espiral, educació i tecnologia, i ens explica de manera molt clara, què és la realitat augmentada, perquè és important, quins dispositius necessitem, i sobretot, com podem canviar la manera d'eduacar i ensenyar els nostres alumnes.

D'altra banda, la revista educativa Educación 3.0, la revista para el aula del siglo XXI, forma part del projecte Educación 3.0., i l’objectiu d’aquest projecte és ajudar a integrar les TIC en el sector educatiu. Per això ofereixen tot tipus de continguts sobre nous dispositius, recursos educatius innovadors, materials curriculars, plataformes i jocs entre altres, que poden resultar d’allò més útils a tota la comunitat educativa, ja siguin docents, alumnes, pares i mares, directors d’escoles,..

Fent un cop d’ull en aquesta revista tant interessant he topat amb un article que de ben segur ens pot ajudar a tots els docents a plantejar activitats ben diferents de les que coneixem fins ara.

L’article es diu "Una realidad diferente" i parla dels avantatges d’utilitzar la realitat augmentada a l’aula. És una introducció en aquesta nova tecnologia pels que encara no en saben gran cosa, i anima als docents a portar-la a la pràctica oferint alguns recursos, que ja estan disponibles a la xarxa, per fer-ho.

Podeu llegir l'article sencer a les pàgines 34 i 35.

Pajuelo, L. (2012). Una realidad diferente. Educación 3.0: La revista para el aula del siglo XXI. Vol. 5, 34-35. Recuperat 9 de maig 2012 a http://issuu.com/tecnomedia2010/docs/version_reducida_n_5