dimarts, 20 de març del 2012

CREEM HISTÒRIES EN 3 DIMENSIONS

ZOOBURST és un programa que permet crear històries en format de llibres “pop-up” 3D. Aquesta classe de programes es coneixen més popularment amb el nom de “Digital Storytellings”. La seva principal característica i la que el fa més atractiu és que fa ús de la tecnologia de la realitat augmentada. Té dues versions, una gratuïta i l’altra, anomenada “Premium”, de pagament. 

L’estudiant podrà crear historietes a través d’imatges (JPEG o PNG) que podrà pujar des del seu ordinador o del propi banc de l’aplicació. Així mateix, afegir text tant a la descripció com a cada personatge, afegir hipervíncles, gravar la veu...I un cop enllestides fer-les públiques a la xarxa o compartir-les.

Podeu veure'n una anàlisi més detallada a la següent pauta.



En el següent vídeo podreu veure més clarament com funciona i el producte que s'obté:



Tot seguit adjuntem una possible proposta didàctica fent ús d'aquest programari.

dilluns, 19 de març del 2012

PROJECTE DEDOS: Tauletes digitals a l'aula

En aquesta experiència, els alumnes del CEO Miguel Delibes de Salamanca ens mostren els avantatges de les “tablets”, en aquest cas iPads, a l’aula. En aquest centre s’hi ha posat en marxa el Projecte Dedos que té com a principals objectius explorar les possibilitats de les tauletes digitals en l’àmbit educatiu i contribuir al canvi metodològic cap a l’aula 2.0.. Així mateix, que els alumnes duguin a terme un aprenentatge més fluid, motivador i autònom. 

A través de la tauleta digital, els alumnes poden accedir a l’aula virtual, “moodle”, del seu curs. A més, es destaquen una gran quantitat d’avantatges que afavoreixen i faciliten el procés d’ensenyament-aprenentatge com són: la facilitat i comoditat d’ús, la seva mida i volum que faciliten el seu transport, la rapidesa, la interactivitat, la connexió a Internet immediata, la gran quantitat d’aplicacions sense barreres que ofereixen múltiples possibilitats... Cal destacar, que els docents veuen la tauleta com a una eina més, és a dir, que no anul·la els altres materials i suports que han estat utilitzats en l’educació, sinó que els complementa. 

A continuació trobareu el vídeo que explica l’experiència més detalladament:



REFERÈNCIA
CRFPTIC (2012). Revista Digital del Portal de Educación. Recuperat 19 març 2012, des de http://revistas.educa.jcyl.es/revista_digital/index.phpoption=com_content&view=category&layout=blog&id=52&Itemid=62

dilluns, 12 de març del 2012

REVOLUCIÓ A LES AULES: ARRIBEN ELS PROFESSORS DELS SEGLE XXI. La introducció de les TIC a les aules i el nou rol docent.


És important plantejar-nos quin és el nou paper que han d’adoptar els docents a les aules amb l’arribada de les noves tecnologies (TIC) a l’escola, i per això us presentem aquest article de Núria Molas i Magda Rosselló. La primera llicenciada en Pedagogia i la segona llicenciada en Sociologia i Periodisme.

Primer de tot hem de tenir molt present que el fet que entrin les noves tecnologies a les aules, no vol dir que l’educació i els aprenentatges dels alumnes millorin, sinó que aquestes han d’anar acompanyades de noves metodologies, amb una planificació prèvia i un disseny curricular i pedagògic. Només així les TIC ens seran realment útils a l’aula.
Des de ja fa uns anys que el professor ha deixat de ser l’única font d’informació i de transmissió de coneixements a l’aula, on l’alumne adoptava un paper totalment passiu. Avui en dia, i amb l’arribada de les noves tecnologies, el constructivisme agafa força, és a dir, l’alumne és el que es construeix el seu aprenentatge depenent dels seus coneixements previs i passa a ser l’únic protagonista del seu aprenentatge. En cavi, el docent passa a fer la funció de guia i acompanyant  de l’alumne.

Tot això fa que, tan a docents com a alumnes, se’ls plantegin tota una sèrie de reptes i noves situacions que han de fer front per tal de treure el màxim profit de les TIC a l’aula.
Així doncs, el nou docent ha de tenir un nivell avançat en eines tecnològiques i ha de ser capaç de generar continguts i establir metodologies adaptades a aquestes eines. De la mateixa manera, ha de ser capaç de trobar l’ús pedagògic i didàctic de cada eina per tal de que beneficiï  l’aprenentatge dels seus alumnes.
Per exemple, es poden crear aules virtuals amb eines per comunicar-se professor-alumne i també entre alumnes. Seria un espai més que afavoriria el diàleg.

Com afecten les TIC al rol de professor?

A nivell cognitiu
El professor ha de buscar...
noves estratègies didàctiques
noves maneres de emmagatzemar la informació
noves maneres de presentar la informació
promocionar i centrar les dicissions i debats dels alumnes

A nivell de direcció
El docent...
ha de coneixer les fonts d'informació més fiables
ha de generar reflexions crítiques i debats constructius

La tutoria
Durant les tutories, els docents han de...
Orientar
Resoldre dubtes específics
Dinamitzar
Fer un seguiment
Avaluar

Les autores de l’article “Revolució a les aules: arriben els professors del segle XXI. La introducció de les TIC a les aules i el nou rol docent” animen a tots els professors a perdre la por davant aquests nous reptes i a experimentar amb les TIC, que de ben segur que l’aprenentatge dels nostres alumnes en sortirà beneficiat.

diumenge, 11 de març del 2012

LES AVENTURES DE MEDUSA JONES


Les aventures de Medusa Jones és un programa interactiu plantejat com una aventura que pretén apropar als nens i nenes a la biodiversitat marina i als efectes del canvi climàtic mitjançant un seguit d’activitats. La finalitat del programa és sensibilitzar i conscienciar als alumnes de que l’entorn s’ha de cuidar per poder-ne gaudir, i al llarg de totes les activitats aprendran diferents accions quotidianes que podran portar a terme durant el seu dia a dia per tal de contribuir a preservar el nostre entorn.

Feu un cop d’ull a la pauta per saber-ne més coses.


divendres, 9 de març del 2012

APRENEM ANGLÈS, MATEMÀTIQUES I CIÈNCIES NATURALS ALHORA

Aquest programa multimèdia educatiu va adreçat a l’aprenentatge de l’anglès, les matemàtiques i les ciències naturals. Ens presenta una estructura molt ben definida i fàcil d’entendre. Primer introdueix a l’alumne al tema o unitat a través d’una mena de joc interactiu on aquest ha de realitzar diferents activitats. Després hi ha una part de lectura, en la que l’estudiant hi troba la teoria. Per últim, una avaluació en forma de test amb preguntes que l’alumne ha de contestar i posteriorment podrà verificar. Cal destacar que el programa segurament va adreçat a alumnes d’Anglaterra, no obstant és molt amè, la qual cosa provoca que qualsevol infant pugui entendre el que ha de fer i les explicacions fàcilment. Per tant, és una bona eina per aprendre l’anglès i altres matèries alhora.


Podreu veure'n una anàlisi més acurada a la següent pauta.



INTERACTIVITAT I INTERACCIÓ

A continuació us volem presentar què és la interactivitat (extret d'un text de Meritxell Estebanell).

INTERACTIVITAT 

Definició: Estebanell ens descriu la interactivitat com la relació de comunicació que hi ha entre l'usuari i el sistema. A més, permet establir un diàleg entre l'home i la màquina. Les característiques de la interactivitat són les següents: 

  • La pluridireccionalitat en el desplegament de la informació.
  • El paper actiu de l'usuari (és ell qui selecciona la informació que li és necessària).
  • El particular ritme de la comunicació.

El concepte, a més, implica altres aspectes com la tecnicitat per concedir el màxim de possibilitats de comunicació entre l'usuari i la màquina; el diàleg entre l'home i el sistema (com bé hem esmentat anteriorment) i sobretot, un dels aspectes més importants és el temps de resposta que té la màquina vers l'acció de l'home. Aquest temps de resposta ha de ser el més reduït possible per tal d'establir una comunicació fluïda i profitosa. 

Un dels exemples que Estebanell ens exposa en el seu text és el de la diferència que hi ha entre un usuari de la televisió i un d'internet. El primer és un subjecte passiu ja que la comunicació és unidireccional (de la televisió a l'usuari). En canvi, en el segon cas, el subjecte davant internet pren un paper més actiu ja que la comunicació és bidireccional (de la màquina a l'usuari i de l'usuari a la màquina).

Aquí us deixen un núvol de paraules fet amb el programa WORDLE per tal que pogueu observar, d'una manera més visual, aquelles paraules clau del text ESTEBANELL, M. (2002) Interactividad e interacción.






dijous, 8 de març del 2012

LA IMPORTÀNCIA D'APRENDRE A SER UN CIUTADÀ DE LA SOCIETAT VIRTUAL

En l’article “De lo solido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0.”, d’Area i Pessoa (2012), queda clarament reflectida la rellevància d’alfabetitzar als nostres alumnes per a poder desenvolupar una identitat en el món digital, que els permeti apropiar-se de les competències intel·lectuals, socials i ètiques necessàries per a interactuar amb la informació de forma independent i crítica, i, en conseqüència, poder formar part de la societat virtual. 

Les Tic, més concretament la Web 2.0., han transformat i revolucionat els mecanismes de producció de la informació i molts àmbits de la nostra vida com poden ser l’oci, les comunicacions interpersonals, l’aprenentatge.. Aquests canvis requereixen de l’adquisició d’unes competències i habilitats, és a dir, una alfabetització i aprenentatges específics que tant es desenvoluparan en entorns d’educació formal com informal. 

Quant a la Web 2.0., Area i Pessoa (2012) consideren sis dimensions de producció, consum i difusió de la cultura, en les que s’ha de desenvolupar l’alfabetització digital: 

• La web com a biblioteca universal: Actualment, a la xarxa hi trobem una gran quantitat d’informació que a causa de la limitada capacitat de processament de la ment humana provoca la saturació o el que es coneix com a “infoxicació” (intoxicació informacional). Això provoca que la societat de la informació no sigui conseqüentment la societat del coneixement. La clau resideix en saber interpretar les dades informatives i transformar-les en coneixement i fer ús d’aquesta informació per a solucionar problemes. 
• La web com a un mercat: La informació a passat a convertir-se en la matèria prima del capitalisme digital. La Web 2.0. ha passat a ser un mercat global. Aquest fet no només suposa que són necessaris uns recursos humans qualificats i alfabetitzats digitalment, sinó que la formació i alfabetització digital del client adopta una importància cabdal. 
La fragmentació de la cultura: Cada vegada més ens arriba la cultura d’una forma més sintetitzada, en microcontinguts. Així mateix, hem de tenir en compte la connexió hipertextual. La suma dels dos elements provoca que cada unitat cultural pugui ser consumida de forma aïllada al context que es pretenia i que s’enllaci amb unitats d’altres autors formant així una mena de collage per aquell qui l’està consumint. Això implicarà que el subjecte hagi de dominar diferents llenguatges en distintes formes expressives. 
La web com a plaça pública de comunicació: les xarxes socials ens permeten estar en contacte permanent amb altres usuaris, interaccionar i compartir informació amb moltes persones. No obstant, presenten un dualisme, ja que no només possibiliten l’oci i la comunicació informal, sinó que tenen un gran potencial professional, formatiu i d’aprenentatge. Per tant, el repte és potenciar aquesta dualitat, d’una banda, per formar els individus en comunitats virtuals, i, de l’altra, posant èmfasi al desenvolupament de la competència comunicativa pel que fa a l’empatia, la democràcia i la cooperació. A més, de conscienciar del que ha de ser públic i el que no. 
La web com un espai creixent d’expressió multimèdia i audiovisual: La Web 2.0. és un espai on comunicar-se mitjançant la publicació d’arxius multimèdia. Aquest fet ha provocat l’aparició d’un nou llenguatge iconogràfic i audiovisual, que requereix una alfabetització tant del consumidor com del productor.
La web com a ecosistema artificial per a l’experiència humana: Internet i altres tecnologies digitals a través dels mons virtuals i la realitat augmentada ens ofereixen la possibilitat de tenir experiències i vivenciar emocions de comunicació i interacció social. Aquesta experiència interactiva requereix d’una alfabetització específica. 

Com ja s’ha anunciat anteriorment, cal que l’alumne es converteixi en un “prosumer” (productor i consumidor actiu d’informació), però també és necessari que desenvolupi una sèrie de competències per a interactuar en entorns digitals. En primer lloc, la competència instrumental, la qual fa referència al domini tècnic de cada tecnologia i els seus procediments lògics d’ús. En segon lloc, la competència cognitivo-intel·lectual, adquisició de coneixements i habilitats cognitives per ésser capaç de buscar, seleccionar, analitzar críticament, interpretar i reelaborar personalment l’enorme quantitat d’informació a la que accedeix, com també saber-se comunicar a través dels recursos digitals. En tercer lloc, la competència sociocomunicacional, referent al conjunt d’habilitats relacionades amb la creació de textos de naturalesa diversa, la seva difusió a través de diversos llenguatges i l’establiment de comunicacions fluïdes amb altres subjectes a través de les tecnologies, a més de desenvolupar normes de comportament i valors democràtics. En quart lloc, la competència axiològica, evitar conductes de comunicació socialment negatives entenent que les TIC incideixen significativament en l’entorn cultural i polític de la nostra societat. Per últim, la competència emocional, la qual fa referència al conjunt d’afectes, sentiments i emocions que provoquen l’experiència en entorns digitals com poden ser els escenaris virtuals o les xarxes socials. 

Així, doncs, queda clarament exposat que com a futurs educadors o educadors hem de tenir molt present que no només hem de capacitar als nostres alumnes pel maneig del hardware i el software, sinó que hem de ser capaços d’alfabetitzar als nostres alumnes d’acord amb les exigències dels nous codis i formes de comunicació de la cultura digital. Per tant, que l’alumne adquireixi les competències i aprenentatges necessaris per poder actuar i participar en els distints àmbits o dimensions de la societat virtual de forma autònoma, crítica i culta. En definitiva, per ser un ciutadà de la societat virtual.


REFERÈNCIA:

Area Moreira, M. i Ribeiro Pessoa, T. (2012). De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0..Comunicar: Revista científica de comunicación y educación, 19(38), 13-20. Recuperat 8 març 2012, a http://www.revistacomunicar.com/index.php?contenido=detalles&numero=38&articulo=38-2012-03

EL CERCLE I LA CIRCUMFERÈNCIA

En aquesta entrada us volem explicar un programa educactiu de matemàtiques per a cicle mitjà. En aquest hi treballem el cercle i la circumferència. Està dividit en cinc blocs de contingut on els nens podran relacionar aquestes figures de l'entorn  i més, podran crear-ne algunes. És un programa fàcil d'usar i que permetrà als nens aprendre a través de diversos formats. 
Us convidem a saber-ne més entrant a la següent pauta