dissabte, 19 de maig del 2012

RECERCA AULA 2.0.: LES TECNOLOGIES A L'AULA MILLOREN L'APRENENTATGE PERÒ REQUEREIXEN UN NOU SISTEMA D'AVALUACIÓ

L’article “Recerca aula 2.0. : Les tecnologies a l’aula milloren l’aprenentatge però requereixen un nou sistema d’avaluació” ens parla d’un estudi dirigit per Pere Marquès en el qual queda reflectit que l’aplicació de les tecnologies a l’aula millora l’aprenentatge dels alumnes i la seva motivació. Tanmateix, a causa del sistema d’avaluació vigent, no es percep en les notes. Per tant, segons aquesta recerca, totes les competències adquirides a través dels nous mitjans i que són tant importants en la societat actual no queden contemplades en l’avaluació, i, en conseqüència als resultats finals. És per aquesta disfunció del sistema educatiu que el grup de recerca DIM-UAB aposta per un enfocament bimodal del currículum. 

La investigació AULA 2.0. portada a terme durant el període comprès entre els anys 2009 i 2011, en el qual han participat un gran nombre de centres, professors i alumnes, posa de manifest els millors models d’ús didàctic d’aquestes aules. D’una banda, l'ús de la pissarra digital interactiva (PDI) per exposicions magistrals per part dels docents, realització i correcció conjunta d’exercicis, cerca a Internet, i presentació de treballs i/o materials realitzats i cercats pels alumnes. Cal destacar, en alguns casos, l’assumpció del rol de docent per part dels alumnes, així com també l’elaboració de material didàctic. 



D’altra banda, destaca l’ús dels netbooks. Els alumnes els fan servir per realitzar treballs, cercar informació, fer consultes a altres companys, fer exercicis autocorrectius i no autocorrectius, dur a terme webquests i crear materials... Aquests també són molt usats pel col·lectiu docent. 


Associat a l’ús de la tecnologia a l’aula també se’n desprenen avantatges i inconvenients. Pel que fa als avantatges, la majoria de docents coincideixen que: 

· Faciliten l’ensenyament, l’aprenentatge i l’assoliment dels objectius educatius. 

· Permeten accedir a classe a multitud de recursos, compartir-los i contextualitzar més les activitats amb l’entorn dels estudiants. 

· Permeten augmentar l’atenció i la motivació dels estudiants i promoure més la seva implicació i participació. 

· Faciliten la realització d’activitats col·laboratives i en grup. 

· Proporcionen més oportunitats per investigar, desenvolupar la imaginació i la creativitat. 

· Faciliten la comprensió i l’adquisició de competències digitals. 

· Faciliten la renovació metodològica orientada a la innovació didàctica, la individualització, el tractament de la diversitat, una major interacció professor-alumnes i entre alumnes, les correccions col·lectives, i l’avaluació contínua. 

Entre els inconvenients, es posa de manifest que: 

· L’ús de la tecnologia exigeix dedicar més temps a la preparació de les classes. 

· Problemes de connexió a Internet. 

Una dada interessant és que la majoria dels professors i alumnes coincideixen que les activitats dutes a terme a les AULES 2.0. milloren els aprenentatges. No obstant, menys percentatge estan d’acord en què també han millorat les qualificacions acadèmiques. Segons Marquès (2012) els alumnes que reben models didàctics que empren les TIC milloren significativament les seves competències bàsiques. Aquest fet, en la majoria de casos, no s’aprecia a les qualificacions perquè els exàmens continuen essent bàsicament memorístics i, per tant, no contemplen aquestes competències. Per això, el grup DIM-UAB està experimentant un nou enfocament curricular, un currículum bimodal, que faciliti la reducció del fracàs escolar, sigui de fàcil aplicació en el context educatiu, i millori la formació dels estudiants adequant-se més als requeriments de la societat actual. 

Així, doncs, queda clarament exposat que l’ús de les noves tecnologies a les aules, per una banda, ens ofereix un ampli ventall de possibilitats, i, de l’altra, millora significativament els aprenentatges dels alumnes i l’adquisició tant de competències bàsiques com les digitals, que tant necessàries són en el context actual. El sistema educatiu té l’obligació d’adaptar-se i reformular-se, ja que del contrari correrà el risc de no complir amb les exigències de la societat i quedar obsolet. 

Marquès, P. (2012) RECERCA AULA 2.0. : Les tecnologies a l’aula milloren l’aprenentatge però requereixen un nou sistema d’avaluació. UAB divulga: Revista de divulgació científica. Recuperat 19 maig 2012, a http://www.uab.es/servlet/Satellitecid=1096481464166&pagename=UABDivulga%2FPage%2FTemplatePageDetallArticleInvestigar&param1=1331534041092


2 comentaris:

  1. Si volem deixar de banda recursos antics, també hem de deixar de banda les maneres d'avaluació pertinents. Trobo que és un article molt interessant que pot fer obrir els ulls als docents i educadors.

    ResponElimina
  2. Un article molt interessant Carles! Els docents hauriem de tenir presents molts dels aspectes que es comenten a l'article.

    ResponElimina